|
 |
Tota política és ara "espectacular". A MACBETH, SEMPRE ens preguntem què és i com és aquest espectacle. El text de Shakespeare clarifica la qüestió: es pregunta per l’espectacle de la política des de dins de l’espectacular, a escena. Ens hem submergit en alguns aspectes fonamentals de l’espectacle polític: la música, que presideix de forma ritual: mítings, desfilades i discursos; el "color de la veu", des de la veu nasal dels televisors i les ràdios —el color més comú de la veu política—, fins l’eco dels pavellons d’esports en els mítings (la seducció del sonor és part fonamental de l’ordre polític actual); les formes visuals i dramàtiques dels mitjans de comunicació, des de la publicitat fins els telenotícies… Els mitjans de MACBETH, SEMPRE són els de l’espectacle polític modern: amplificacions i transformacions electròniques de la veu, projeccions, rètols i pancartes. CODA El formalisme experimental no ens interessa. De la complexitat dels elements ha de sorgir la claredat de la poesia. Macbeth. Claudio Zulian |
